dijous, 4 de novembre del 2010

COBI: LA GRAN MASCOTA




ENTREVISTA A CARGO DE ESCUELA ELISAVA A XAVIER MARISCAL


El Cobi va néixer com un gos mascota, i amb el temps se li ha afegit una forta càrrega simbòlica. ¿Fins on t'hi identifiques?
    El Cobi no va néixer com un gos mascota. Va néixer COM UNA SOLUCIÓ ANTROPOMÒRFICA ENTRE UN GOS I UN ÉSSER humà [sic]. De fet, sempre ha estat més humà que gos. Des del començament, el Cobi es movia, s'enfadava, reia, tenia amics, feia esport... Quan vaig decidir acceptar l'encàrrec, sabia que l'aposta era a tot o res. Abans que la mascota veiés la llum públicament, ja n'hi havia multitud de variants i d'aplicacions dibuixades. Des del començament, el Cobi va tenir tot el meu univers a la seva disposició, cosa que li va permetre tenir amics, una llar, una ciutat i un món amb personalitat pròpia. El que ha passat és que la gent ha anat veient tot aquest material de mica en mica, a mesura que ha anat apareixent.


      ¿Què farà el Cobi després de les Olimpíades?
        Probablement dormir i fer l'inútil a l'Olimp. Encara que no se sap mai...


          El Cobi s'està transformant en símbol de Barcelona per als estrangers. ¿En quina mesura creus que el Cobi pol representar Barcelona?
            El Cobi és un relacions públiques excel·lent. Ha de quedar bé amb tothom. No pot beure, ni fer el «mangui», ni engegar un pet, ni fotre un clau. Pot representar Barcelona durant un temps limitat. Però, si fos per a un terme més llarg, haurien de deixar que s'esbravés una mica, perquè no podria anar tan tibat durant tant de temps.


              ¿Estàs satisfet amb el Cobi? ¿El tornaries a dibuixar ara si te l'encarreguessin ? ¿Consideres que la societat, o els qui te'l van encarregar, estan satisfets?
                Personalment sempre assumeixo el que faig. És clar que m'agrada molt, el Cobi. D'altra banda, la seva feina com a relacions públiques i el seu rendiment econòmic han estat molt bons. Ha complert la seva funció i s'ha adaptat a tot. Ja veurem si amb el temps també la gent el recorda amb afecte i tot això.

                  Cap comentari:

                  Publica un comentari a l'entrada